Posem els cossos al centre, feministes en defensa del territori

Mucho cuerpo para tan poca playa

Un cop més hem de cridar en defensa del territori. Després de tantes desfetes urbanístiques que han arrasat amb platges, muntanyes, recursos naturals, mediambientals i paisatgístics de vàlua incalculable, sembla que el capital ha esperat a tenir-nos confinades per iniciar aquesta darrera desfeta del territori. L’empresa promotora urbanística Costa Bellver SA, propietat de l’empresari Eugenio Calabuig Gimeno, imputat per estafa i malversació de fons i implicat en nombrosos macroprojectes, ha començat les obres a la platja de la Renegà per a la construcció d’un centre d’interpretació marí amb un complex residencial i un hotel a la platja de la Renegà. Set quilòmetres de costa verge, envoltats de bosc mediterrani i amb una de les majors reserves marines de Posidònia del País Valencià, que passaran a ser un espai privatitzat i d’explotació econòmica a costa del territori.

Aquesta iniciativa és una mostra més del sistema econòmic extractivista i d’espoli que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre de tot. En aquest cas, s’afegeix el fet que la platja de la Renegà ha estat un espai de lleure per a la població, fora dels circuits turistificats i massificats. Un espai intergeneracional, inclusiu i naturista, que ha de continuar sent un espai per a totes.

L’explotació del territori i l’explotació dels cossos formen part de la mateixa lògica capitalista. Des del feminisme reivindiquem la fi de les violències sobre els nostres cossos, així com la fi de la violència contra el territori: la interdependència amb el territori s’ha fet més que evident durant una quarantena on ens hem hagut de confinar sota el formigó de pisos i cases. Mai com ara la interdependència amb el medi natural es fa tan evident. Som part del territori i el territori és part de nosaltres: som terra, aigua i plantes.

Salvar la Renegà és posar la vida en el centre. No a la privatització de la vida.

La meua vulva és lliure. Conèixer el cos que habitem

El meu cos és meu... però no el conec. El meu cos és meu, però sovint pense que tinc un cos, i no que sóc un cos. Mirar-nos des del cos, sentir-nos des de les terminacions de la pell, la postura o el gest esdevé un acte polític. Ens mirem per reapropiar-nos d'un cos ocupat per les tecnologies disciplinàries, el gènere, la moral i la doctrina que l'oculta. Resignifiquem un cos que està sotmès a la racionalitat de la ment i als designis del model neoliberal, que el mercantilitza al mateix temps que ens expropia d'ell.


"La meua vulva és lliure" forma part del projecte de Dones en Lluita d'autoconeixement. El projecte no comença i acaba per les vulves, sinó que comença per donar visibilitat a un dels espais del cos més sovint negat, construït com a tabú, silenciat i incomprès. L'ocupació patriarcal del cos es plasma en una desconeixença generalitzada de les vulves. Unes vulves que són diverses, úniques i irrepetibles, que no són ni lletges ni boniques, ni normatives ni no normatives, que simplement són variades en colors, textures, formes... Unes vulves que es tornen desconegudes a ulls de moltes, que sobten per la seua diversitat, que sobten perquè no se semblen a la representació iconogràfica dominant del cony.


Mirar les vulves, saber com són els llavis exteriors, interiors, la forma que fa l'orifici de la vagina, el clítoris o el foradet de la uretra no té l'objectiu ni d'escandalitzar ningú ni de sexualitzar(-nos). Mirar vulves significa no viure d'esquena al cos que habitem. De fet,quan mires amb certa curiositat, trobes els xicotets orificis de les glàndules de Skene, glàndules que permeten ejacular amb vulva. També quan mires pots observar com s'expulsa el fluid menstrual, que no ho fa de manera continuada, sinó que ho fa quan l'úter està ple i, per tant, es pot controlar l'evacuació de la menstruació de la mateixa manera que s'evacuen altres fluids corporals. Observant la vulva pots identificar com és el clítoris, el seu cap visible que s'erecta i augmenta de volum amb l'excitació sexual, però que s'expandeix cap a la part interior. Si la mires, veuràs les diverses textures del flux depenent del moment del cicle menstrual en què te trobes. I, per descomptat, si mires bé, trobaràs que la identitat de gènere és independent de la forma que tinguen els genitals,així doncs,tindre una vulva no et fa ser dona.


Gràcies @Bea Escuder per escriure el poema per a la campanya. A volar des del cos

.

25N 2017. Per les nostres vides, per les nostres filles.

MANIFEST 25N 2017. PER LES NOSTRES VIDES, PER LES NOSTRES FILLES

Avui, 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, des del col·lectiu feminista i anticapitalista Dones en Lluita, rebutgem un cop més les violències sistemàtiques que patim les dones dia rere dia. Violències en l'àmbit afectiu i de parella, en l'entorn familiar on s'abusa i violenta a infants; violències en l'espai públic, en forma d'agressions sexistes, homòfobes i trànsfobes, violacions i assetjament. Violència als entorns laborals on l'abús de poder es materialitza en assetjament sexual. Violències que exerceix l’estat a través de les seues institucions: violència judicial, que qüestiona la veu de les dones; violència obstètrica i ginecològica, que colonitza el cossos de les dones; violència policial, especialment contra dones racialitzades, pobres i no heteronormatives. Cridem contra una violència que mata.  Són 90, 90 les dones assassinades d'enguany a l’Estat espanyol. D'elles, 11 són xiquetes i 2 adolescents. 

És per això que enguany volem alçar la veu per visibilitzar la violència de gènere que s'exerceix contra les dones a través de les filles. Aquest últim mes hem assistit a 3 assassinats de menors per part del respectiu progenitor en venjança cap a la mare.

DENUNCIEM la instrumentalització de les menors per fer-nos mal com a mares.

DENUNCIEM els xantatges i amenaces que patim les dones a través de les nostres filles.

DENUNCIEM l'ús judicial de la Síndrome d’Alineació Parental i la criminalització de les mares que protegeixen les seues filles dels maltractadors.

DENUNCIEM la culpabilització recurrent de mares i filles, tant si aguanten la situació de violència, com si fugen o es defensen del maltractador.

Les nostres filles no necessiten una família unida, sinó un sostre sense violència, amb referències afectives sanes i de respecte, en entorns comunitaris de cura i suport mutu. NO PERMETREM QUE S'EDUQUEN EN LA VIOLÈNCIA. CREEM XARXES DE SOLIDARITAT I CURA.

Som conscients que els maltractadors saben que protegirem a les nostres filles fins l’últim alè, i que utilitzen aquest vincle per silenciar-nos i retenir-nos, per fer-nos més vulnerables i més dependents. TRANSFORMEM EL SILENCI I LA POR EN COMPLICITAT ENTRE MARES I FILLES.

I, sobretot, sabem que aquesta violència ens afecta físicament, psicològicament i també materialment. EN TOTS ELS ASPECTES DE LA NOSTRA VIDA. La violència estructural, cultural i física ens nega les necessitats bàsiques, de supervivència, de benestar, d'identitat i de llibertat. Açò afecta al creixement i desenvolupament de les xiquetes. No permetrem que les nostres filles visquen en un entorn d'inseguretat i por. Nosaltres SOM COMUNITAT, SOM SORORITAT, SOM AUTODEFENSA FEMINISTA.

És per tot això que avui ens mobilitzem perquè siga l'ultim 25 N que hem de plorar les dones i xiquetes assassinades pel patriarcat. Però aquests assassinats no s’eradicaran amb les polítiques públiques androcèntriques que no creuen les dones quan no s'adapten a l'estereotip de dona-víctima pasiva, assustada i incapaç de prendre decisions. NO ACABAREM AMB LA VIOLÈNCIA AMB INSTITUCIONS CÒMPLICES DE LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL. 

Només la lluita feminista pot obrir esquerdes dins del patriarcat. Disseminem la resposta feminista per places i carrers. Establim  xarxes de suport, entre totes, i des de baix. I perquè tots els dies són 25 de Novembre, 

ORGANITZEM LA RÀBIA

PER LES NOSTRE VIDES I PER LES NOSTRES FILLES

NI MÉS ASSASSINATS NI MÉS COMPLICITAT!

Campanya contra la pressió estètica 2017

ELS NOSTRES COSSOS NO CABEN ALS VOSTRES CÀNONS

Un any més fem denúncia de la pressió estètica. Enguany, apodernat-nos des dels nostres cossos. Canviant la mirada d'auto-odi per l'estima absoluta. Mostrant, amb orgull, el que als ulls normatius són defectes i que, per a nosaltres, en canvi, són fortaleses. Perquè després de molt de temps escoltant manaments externs sobre els nostres (com deuríem ser, com deuríem vestir, com deuríem (mal)tractar el propi cos...) hem decidit aturar-nos i reivindicar-nos tal i com som. I, enlloc de fer cas a les seues suggerències i amagar les imperfeccions del nostre cos, anem a mostrar-les!

I que quede clar que no. Que si no volem, no anem a arreglar-nos (sobretot per no estar fetes malbé). Ni anem a ficar-nos tacons ni sostens, o sí, si és el que volem. Ni anem a maquillar-nos, tampoc els granets, o sí, nomès si ens abellís. Ni anem a controlar les quantitats que mengem. Ni anem a preocupar-nos si ens dieu que els pantalons ja no ens van tan bé. Ni quan ens digueu que un vestit no és per al nostre cos. Ni anem a depilar-nos per poder eixir al carrer. Ni a (mal)tractar els nostres cossos amb productes tòxics per disminuir l'espai que ocupem.

Ja està bé! Quin poder creieu que teniu sobre nosaltres i els nostres cossos per a opinar i manar d’aquesta manera?! Volem recuperar el poder que és nostre, el poder sobre els nostres cossos, sobre les nostres vides!

Els nostres cossos són NOSTRES i farem amb ells allò que ens done la gana!

I ara tenim ganes de mirar-nos amb ulls nous. Desproveïts dels vostres prejudicis i normes estètiques insalubres, però socialment acceptades. Tenim ganes d'expandir-nos, d'apodernar-nos, de trencar els vostres cànons.

Serem el que vulguem ser. Farem el que ens done la gana i ens estimarem molt, també els nostres cossos, que front aquesta societat que ens oprimeix, és una de les coses més revolucionàries que podem fer.

#cossosenlluita #freelorza #peludesalvent

Dones en Lluita (Castelló)

Pròximes activitats

Pedagogies feministes.

Protocol contra les agressions sexistes a les festes de la Magdalena

Us deixem l'enllaç del protocol contra les agressions sexistes que es donen en festes. 
Podeu compartir, modificar i adaptar a la realitat del vostre barri, ciutat o esdeveniment:

Protocol Dones

https://issuu.com/donesenlluitacastello/docs/88-latest__1_

PUNT VIOLETA

Enguany hem establert un Punt Violeta en alguns dels actes de Les Festes Combatives de la Magdalena (Plaça de l'Ereta, al cartell venen marcats amb un punt violeta).

El PUNT VIOLETA es tracta d'un espai de suport feminista per tal de fer denúncia als comportaments i actituds masclistes; i poder crear, així, respostes a les agressions sexuals de manera col·lectiva. Apostant per la sororitat com autodefensa.
A més a més, fa visibles les agressions sexuals que es reiteren als nostres espais festius i que queden impunes.

En aquesta imatge, basada en la creada perMagranes Assemblea Feminista, presentem el protocol breu d'acció en cas de ser agredida o presenciar una agressió.