Mucho cuerpo para tan poca playa
Un cop més hem de cridar en defensa del territori. Després de tantes desfetes urbanístiques que han arrasat amb platges, muntanyes, recursos naturals, mediambientals i paisatgístics de vàlua incalculable, sembla que el capital ha esperat a tenir-nos confinades per iniciar aquesta darrera desfeta del territori. L’empresa promotora urbanística Costa Bellver SA, propietat de l’empresari Eugenio Calabuig Gimeno, imputat per estafa i malversació de fons i implicat en nombrosos macroprojectes, ha començat les obres a la platja de la Renegà per a la construcció d’un centre d’interpretació marí amb un complex residencial i un hotel a la platja de la Renegà. Set quilòmetres de costa verge, envoltats de bosc mediterrani i amb una de les majors reserves marines de Posidònia del País Valencià, que passaran a ser un espai privatitzat i d’explotació econòmica a costa del territori.
Aquesta iniciativa és una mostra més del sistema econòmic extractivista i d’espoli que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre de tot. En aquest cas, s’afegeix el fet que la platja de la Renegà ha estat un espai de lleure per a la població, fora dels circuits turistificats i massificats. Un espai intergeneracional, inclusiu i naturista, que ha de continuar sent un espai per a totes.
L’explotació del territori i l’explotació dels cossos formen part de la mateixa lògica capitalista. Des del feminisme reivindiquem la fi de les violències sobre els nostres cossos, així com la fi de la violència contra el territori: la interdependència amb el territori s’ha fet més que evident durant una quarantena on ens hem hagut de confinar sota el formigó de pisos i cases. Mai com ara la interdependència amb el medi natural es fa tan evident. Som part del territori i el territori és part de nosaltres: som terra, aigua i plantes.
Salvar la Renegà és posar la vida en el centre. No a la privatització de la vida.
