Ocupació militar i conflicte. Implicació
de l'Estat Espanyol. Situació de la
dona. RAWA i resistència.
Dia: 19 d'abril a les 19 hore
Lloc:
Casa de la Cultura de Castelló de la Plana, carrer Antonio Maura, 4. Castelló de la Plana.
Ponents:
Alejandro Pozo, investigador sobre pau, conflictes armats i desarme.
Samia Walid, dona
afngana víctima de la guerra i l'ocupació.
Col·lectius que col·laboren: Casal
Popular de Castelló, Dones en Lluita i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.
INTRODUCCIÓ:
Igual
que
va succeir en el conflicte armat viscut a l’estat espanyol entre 1936 i
1939 (Cop d’estat i resistència antifeixista) i la brutal repressió i el
genocidi posterior perpetrat pel franquisme contra la població
perdedora. El conflicte armat a l´Afganistan és una
ocupació militar per part de l’imperialisme de les potències mundials
(OTAN, ONU, EUA) que ha provocat genocidis, neteges ètniques i
desplaçament de persones, així com l’espoli, la militarització, la
submissió d’un poble i en aquest cas deixant a la dona en
una difícil situació repressiva. Amb aquest acte volem donar veu i
suport a totes les dones que resisteixen davant les injustícies.
SAMIA
WALID:
“Una de les primeres paraules que vaig aprendre després de mare i pare va ser guerra…” Jo vaig conèixer el meu pare, per primera vegada, darrere de les reixes de la presó perquè ell va ser un lluitador per la llibertat contra el règim titella rus. Encara recordo la inesperada arribada dels soldats del règim amb els seus vestits foscos i sabates Willington amb fang trepitjant les catifes perses buscant més amants de la llibertat. Jo estava en 6è grau quan la Jehadi entra i porta més misèria a la meva vida. Els nostres carrers eren la primera fila del camp de batalla i solíem passar la major quantitat del nostre temps al bunker comptant els míssils i bales que creuaven sobre nosaltres.
“Una de les primeres paraules que vaig aprendre després de mare i pare va ser guerra…” Jo vaig conèixer el meu pare, per primera vegada, darrere de les reixes de la presó perquè ell va ser un lluitador per la llibertat contra el règim titella rus. Encara recordo la inesperada arribada dels soldats del règim amb els seus vestits foscos i sabates Willington amb fang trepitjant les catifes perses buscant més amants de la llibertat. Jo estava en 6è grau quan la Jehadi entra i porta més misèria a la meva vida. Els nostres carrers eren la primera fila del camp de batalla i solíem passar la major quantitat del nostre temps al bunker comptant els míssils i bales que creuaven sobre nosaltres.
Quan els talibans entren a Kabul, la meva família escapà a un camp de refugiats als afores de Peshawar de manera que la meva germana i jo podíem seguir estudiant. En un any, vaig fer molts amics i vam decidir ensenyar a llegir i escriure a les dones del camp de refugiats. No va ser tasca fàcil però em vaig trobar fa poc a una vídua que va ser estudiant meva, la qual ara ensenya en una escola a primària i els seus tres fills van a la universitat. Ara comprenc que el nostre petit treball va comportar un gran canvi en altres vides.
Vaig entrar a la Universitat de Kabul per estudiar sociologia i filosofia per canviar socialment el meu país. El meu amor pel desenvolupament social del meu país sempre m’ha donat força per obtenir la major nota dins de 125 estudiants des del primer fins al vuitè semestre. Escric per un dels famosos diaris de dones Shafaq (posta de sol), defensant els drets de les dones i com poden elles jugar un rol important en la construcció de la pau i la resolució de conflictes.
Samia des dels 16 anys és membre del grup revolucionari RAWA (Revolutionary Association of the women of Afghanistan: Associació revolucionària de les dones de l’Afganistan). Aquesta organització lluita per la pau, justícia social, i els drets de les dones a l’Afganistan.
