ELS NOSTRES COSSOS NO CABEN ALS VOSTRES CÀNONS
Un any més fem denúncia de la pressió estètica. Enguany, apodernat-nos des dels nostres cossos. Canviant la mirada d'auto-odi per l'estima absoluta. Mostrant, amb orgull, el que als ulls normatius són defectes i que, per a nosaltres, en canvi, són fortaleses. Perquè després de molt de temps escoltant manaments externs sobre els nostres (com deuríem ser, com deuríem vestir, com deuríem (mal)tractar el propi cos...) hem decidit aturar-nos i reivindicar-nos tal i com som. I, enlloc de fer cas a les seues suggerències i amagar les imperfeccions del nostre cos, anem a mostrar-les!
I que quede clar que no. Que si no volem, no anem a arreglar-nos (sobretot per no estar fetes malbé). Ni anem a ficar-nos tacons ni sostens, o sí, si és el que volem. Ni anem a maquillar-nos, tampoc els granets, o sí, nomès si ens abellís. Ni anem a controlar les quantitats que mengem. Ni anem a preocupar-nos si ens dieu que els pantalons ja no ens van tan bé. Ni quan ens digueu que un vestit no és per al nostre cos. Ni anem a depilar-nos per poder eixir al carrer. Ni a (mal)tractar els nostres cossos amb productes tòxics per disminuir l'espai que ocupem.
Ja està bé! Quin poder creieu que teniu sobre nosaltres i els nostres cossos per a opinar i manar d’aquesta manera?! Volem recuperar el poder que és nostre, el poder sobre els nostres cossos, sobre les nostres vides!
I ara tenim ganes de mirar-nos amb ulls nous. Desproveïts dels vostres prejudicis i normes estètiques insalubres, però socialment acceptades. Tenim ganes d'expandir-nos, d'apodernar-nos, de trencar els vostres cànons.
Serem el que vulguem ser. Farem el que ens done la gana i ens estimarem molt, també els nostres cossos, que front aquesta societat que ens oprimeix, és una de les coses més revolucionàries que podem fer.
Dones en Lluita (Castelló)
