Nadal antipatriarcal

Tot just comencen les vacances de nadal i totes esperen els regals que ja fa mesos que han vist i demanat als catàlegs i anuncis publicitaris de joguets. En aquest marc, des del col·lectiu feminista i anticapitalista Dones en Lluita Castelló volem fer palesa la nostra oposició enfront d’un sistema que aboca a la discriminació per raó de gènere a les xiquetes i xiquets des de ben menudes.

Aquesta discriminació la trobem no només a la televisió, sinó també als catàlegs impresos en paper, que encara dia d'avui segueixen reproduint aquella diferenciació ja caducada de color rosa i blau per a xiquetes i xiquets. Tot i això hi ha estereotips més subtils que els del color i necessitem combatre’ls per a que les nostres menudes puguen desfer-se dels rols de domini i submissió.

Referint-nos als anuncis televisius, la determinació d'un joguet com a masculí o femení, esdevindrà la base de la perpetuació dels estereotips de gènere, dels rols patriarcals, i de les categoritzacions i divisions de tasques, que coarten la creativitat i el desenvolupament, professional i socioafectiu dels xiquets.

Per més que algunes veus vulguen fer-nos creure que la igualtat ja està assolida, la comercialització sexista dels joguets infantils és una mostra més de la falsedat que amaguen. La publicitat continua diferenciant rols que xiquetes i xiquets han de tindre a la societat, perpetuant la desigualtat que el sitema heteropatriarcal defensa. Mentre que els jocs de moviment i construcció segueixen destinant-se als xiquets, amb eslògans motivants i colors vius, veiem com a les seccions de jocs de cures (nines, cuines, aparells per rentar, maquillatge,  etc.) i simulació d'imatges domèstiques segueixen tenint una presència molt majoritària les imatges de xiquetes -transmetent així que no és un espai permés o adequat per a ells- i predominen els colors suaus, i els missatges de dolçor i passivitat. Així a les xiquetes se les imposa a través de les joguines la cura i la llar, la maternitat i també ser la més bonica i estar sempre perfecta.

És així com volem acabar amb la discriminació professional i salarial, o amb la no conciliació de tasques familiars i domèstiques?

En aquest mateix sentit, el bombardeig constant de publicitat ataca també a les més menudes en forma d'ofensiva consumista, condicionant-los a desitjar cada vegada més i més joguets, a adquirir cada vegada més béns materials, sovint a preus desorbitats i processos de fabricació gens solidaris, ni amb la cura del medi ambient ni amb els drets laborals dels i les treballadores.

Per tant, des d'una perspectiva anticapitalista ens plantegem educar a les noves generacions en sistemes com l'intercanvi, l'autoelaboració o el reciclatge dels s eus estris i joguets. 

La compra de joguines de segona mà, l’eleboració dels propis regals estimulant la creativitat i aprenentatge de les mes menudes. Afavorir el comerç local, en lloc de les grans cadenes internacionals així com comprar a les tendes de comerc just. Però damunt de tot ensenyar-los a estimar el que tenen. Enlloc d’inculcar-los hàbits consumistes hauriem d’ensenyar-los a valorar el que tenen i a aprendre que el vertader regal és estimar i ser estimat. 

Aquesta lluita comença a casa en l’entorn més proper als menuts, incuncant-los que les joguines no tenen diferenciació entre nenes i nens, que han de jugar a alló que més els agrade sense necessitat de tenir cap habilitat específica. Ensenyant-los jocs que afavoreixen la comunicació i el respecte als demés, que desenvolupen la imaginació i la creativitat. Deixant de banda la transmissió d’esteriotips sexistes que potencien la violencia i la competitivitat.

Teòricament el joc i els joguets haurien de servir per a afavorir el desenvolupament socioafectiu, sensoriomotor i lingüístic de les i els infants, en realitat la ingent presència de joguets sexistes al mercat no fa sinó fomentar uns rols i uns estereotips sexistes que acabaran perpetuant la violència de gènere.

Així mateix, ens agradaria fer notar com la marca heteropatriarcal dels estereotips de gènere és present a altres dos elements tan rellevants com els dibuixos animats i les sèries infantils i juvenils, per una banda, i els videojocs, per l'altra, ambdós elements importantíssims d'entreteniment per a infants i adolescents, que acaben esdevenint fonts d'aprenentatge per imitació. Tant en un cas com en l'altre, les nenes i dones que apareixen es presenten com fràgils, dòcils, materialistes i amb una excessiva preocupació per la seua imatge, poc intel·ligents, ocupant professions poc qualificades i sovint desautoritzades pels seus superiors masculins. I per descomptat, veurem a aquestes dones hipersexualitzades, sovint amb poca roba i exhibint uns patrons estètics i unes característiques físiques només destinades a satisfer als mascles i totalment allunyades de la realitat, el que acabarà derivant en insatisfacció corporal i tants problemes que ja coneixem. En canvi, els homes se'ns presenten forts, valents i decidits, ocupant tasques importants i professions o càrrecs de responsabilitat, associant-se aquestes imatges a comportaments paternalistes o a la vigorositat que sovint s'exigeix als homes, uniformant-los també baix un mateix patró hipòcrita i opressor.

Per tot açò, des de Dones en Lluita Castelló exigim i lluitem per la desaparició de joguets sexistes, així com de la pressió publicitària a què es sotmet tant a les famílies com a les xiquetes i xiquets; i també per l’aparició de nous models de consum ètic i responsable no sols amb el medi, sinó també amb les persones,respectant tant els seus drets individuals i laborals, com la seua identitat de gènere, la seua llibertat d'expressió i un desenvolupament òptim sense discriminació sexual. És tasca de totes tindre una actitud crítica quan escollim els joguets.

FEMINISME O BARBÀRIE!